La Meva Història amb Culets de Tela
En aquest artícle, m’agradaria explicar quin va ser el meu pas cap als bolquers de tela, però no només, sinó l’inici d’un camí cap a reduir plàstic en el meu dia a dia.
La meva història amb Culets de Tela comença quan el meu fill va néixer un 26 de setembre, després d’una cesària programada que en alguna altre ocasió us explicaré si s’escau. No havia ni sentit a parlar dels bolquers de tela, o si, però havia fet cas omís, allò no anava amb mi, estava cegada de prejudicis infundats. El que si havia comprat eren tovalloletes reutilitzables, tenia claríssim que les d’un sol ús havien de desaparèixer.
És a dir, que vaig fer servir bolquers d’un sol ús, gairebé 6 mesos!
Sense culpa… ara ho faria diferent!
Quan la meva germana es va quedar embarassada va comprar dos bolquers de tela, i me’ls va donar dient-me: “Torname’ls quan jo els necessiti” i la meva resposta va ser, “si tranquila, si no els faré servir”.
Després de preguntar-me 20 cops si els havia fet servir, vaig decidir un dia provar-los i no se’m va acudir altra cosa que fer-ho un dia de restaurant!
Doncs va anar molt bé, només uns pipis, canvi a bolquer de plàstic, a la bossa estanca i endavant!
A partir d’aquell dia vaig començar a fer-los servir i a les dues rentades, feien una pudor a amoníac que em volia morir…
“Paula, això és una merda, el meu fill no pot anar pel món fent pudor a pipi”.
Aleshores em va preguntar que amb quin sabó ho rentava; quina pregunta, doncs amb el de rentar roba, és clar!
Doncs no, resulta que havia de fer servir un sabó només pels bolquers, ja hi som, ja em vol complicar la vida. Res més lluny de la realitat. Vaig fer una bona rentada i van tornar al seu estat natural, zero pudors.
Mica en mica vaig comprar bolquers de segona mà i vam comprar un pack popin a mitges, així per anar fent. Quin gran invent vaig pensar, si, l’invent del segle.
Les cultures antigues com ara la romana, l’asteca o l’egípcia ja feien servir materials per a cobrir els nadons; fulles, teles o pells. (font: Wikipedia)
Poc a poc vaig deixar de fer viatges al super a comprar bolquers (havia d’agafar expressament el cotxe per anar a buscar aquells bolquers tant barats a un super al poble del costat (quina tonteria vist des d’ara, abans em semblava un gran estalvi)). Vaig deixar de guardar tiquets amb codis descompte per a futures compres, vaig deixar de llençar bosses i bosses d’escombraries que s’omplien en un obrir i tancar d’ulls.
Els bolquers em van fer obrir els ulls, i vaig anar fent un canvi progressiu en altres àmbits del dia a dia: iogurtera, llet en envàs de vidre, raspalls de dents de bambú, pasta de dents en envàs de vidre, sabó en pastilla, bosses de roba per la fruita, cistell o carro per anar a comprar, joguines de fusta, café en càpsules reutilizables, aliments a granel… infinitat de petites accions casolanes amb un gran impacte al planeta.
Som el que consumim!
Passa’t a la tela!
Anna Bernabeu
@culetsdetela